1. |
Venim De Rondalles
03:11
|
|||
|
Venim de rondalles
Venim de rondalles de rondalles venim. Venim
den Pere Poca-por i de la princesa bella. De sa
cusseta que anava darrera na Tricafaldetes. Venim
de la llegenda aquella dels cans i ses llebres. De
Calatravinetxos, de ronyosos i poiosos.
Venim de contes antics, paraules que hem posat
ben endins. Són arrels que han unit sa gent des
poble mallorquí. Venim de rondalles de rondalles
venim.
Venim d’un amor de les tres taronges. Venim
des castell d’iràs i no tornaràs. Venim de La flor
romanial. Dels dimonis boiets. En Salom i es batle,
n’Espardanyeta i n’Espirafocs.
|
||||
2. |
Ànsia
03:48
|
|||
|
Ànsia (Llibre 1, pàg. 33. S’hermosura del món)
No tenguis ànsia de res. No tengues por. Jo no
et vui fer res que et desagrad. Te dic que no
tengues por de res.
La dona, veent-lo tan admetent, tan compost i
tan remirat, se va tranquil·lisar, i aviat es retgiró li
va esser espassat.
Ell com la veia tan jove, tan etxerevida, tan
gallarda, tota resplendent de gràcia, … sabeu que hi
estava d’embabaiat.
Lo endemà de matí, es sol alt, varen esser a
s’altra banda d’aquelles muntanyes, i d’allà cap a
casa.
Des cap d’un any i un dia, ella tengué un nin.
|
||||
3. |
Gigants
03:15
|
|||
|
Gigants (Llibre 3 pàg. 76 L’amor de les 3 taronges)
Es gigants, que ja no hi veien de cap bolla ni
sabien què es feien ni per ont caminaven,
s’afiquen dins aquell camp; I allà los n’haurieu vist
pegar, de bots i xecalines, i fer-ne, d’esquerevits i
rebel·lades.
Sabeu que xuclaven de fort, i quins ais i quins
remeulos los escapaven més esglaiosos i
aborronadors. Per encapironats que estiguessen a
passar envant, aquelles brases los capturaren, Tan
si volgueren com si no volgueren:
Un darrera s’altre varen caure; graponetjaren i
se bolcaren una estona, de rabiosos que se veien; i
allà, fent xiu-xiu, colaren tots la vida.
|
||||
4. |
Es Cans
03:55
|
|||
|
Es Cans (Llibre 15, pàg. 82. Es cans i ses llebres)
Un temps es cans i ses llebres eren amics
corals ferm, carn i ungla: no se deixaven mai,
sempre los veien plegats, i mai hi havia un tu per
tu.
Una vegada en s’estiu, que se n’anaven a
estirar-se ses cames i a cercar veroles, cauen a
passar per devora un safreig ben gran: era casi
mig i amb una aigo lo més estil·lada; feia nedera.
Per paga queia un sol que cremava es cul a ses llebres, i es
cans que pantaixaven a les totes i me treien un pam de llengo.
Aleshores ja eren tan bascosos com ara i tan afectats de pegar
capficons...
Així fonc que tot d’una que veren s’aigo d’aquell
safreig, digueren: “Que mos hi tiram?”.
|
||||
5. |
Princesa
02:10
|
|||
|
Princesa (Llibre 2 pàg. 37 La Princesa Bella)
Això era un rei que només tenia una fia, tenra,
ben taiada, blanca com la neu i hermosa com el sol.
La princesa bella.
Un dia ses dames la pentinaven dalt es terrat
amb una pinteta d’or que son pare havia feta fer
aposta per ella; i la feien esclatar de riure, perquè
li ballaven l’aigo davant, i eren ses atlotes més
xerevel·les i devertides que se fossen vistes mai.
Blanca com la neu la princesa bella blanca com
la neu.
|
||||
6. |
Calatravinetxo
02:05
|
|||
|
Calatravinetxo (Llibre 18, pàg. 55 Un Calatravinetxo)
Això era un calatravinetxo, fadrinel·lo, que anava
casador de tot; però, com estava a diners just un
jonc de fuies i no tenia aont caure mort, no trobava
cap al·lota que el volgués; i vos assegur que hi
anava, malaixamús i nial.
A la fi en troba una, d’al·lotella, que no li fé mal
so; però com li digueren que duia es ca tan magre i
que no tenia trast que parar, la dona comença a
donar-li carn d’espatla, no el se volia mirar.
|
||||
7. |
Deutes
03:29
|
|||
|
Deutes (Llibre 20 pàg. 129 Un que va fer es mort..)
Això era un homo més endeutat que Sant Pere
i Sant Bernat, que no hi veia de cap bolla ni sabia
quin cap li anava davant, de tants de deutes que
tenia.
S’arribà a veure tan estret, que un dia agafa
sa dona, i li diu: - Fieta, ja no puc pus, amb tants de
deutes com duc damunt ses costelles. Jo no hi veig
altre remei més que fer es mort.
Jo faré com que morir-me, i tu te poses a
moure un escàndol de plors i descabdell, tan fort
com poràs; t’has d’escabeiar a grapades a’s mig d’es
carrer, fent com que arrabassar-te es cabeis.
|
||||
8. |
Endarrer
02:52
|
|||
|
Endarrer (Llibre 7 pàg. 132 En Pere Poca-por)
Vaig endarrer de sebre què és por. Per
veure si en trobaré gens enlloc, me passeig d’ací i
d’allà; però fins al present me som passejat de
bades: no tenc res en es fus.
I lo pitjor, que tothom me diu que sa por és una
cosa que ve sense que l’enviiguen a demanar, i que
surt sense que la cerquin. De manera que ja
començ a estar més de mig empipat, perquè tresc
i tresc, i tant tenc avui com demà.
|
||||
9. |
L'homo
04:50
|
|||
|
L’Homo (Llibre 11 pàg.139 Una novia malfeneranda)
L’homo acaba sa paciència, i ja ha agafat es
verdanc primer; se planta davant es llit, pega
grapada an es tapament. Ella veient es joc malparat
se’n retira, donant-li s’esquena; i ell, plam! plam!
plam!, li encivella tres verdancades devers ses
costelles i sa renyonada, però ben a ferir.
La dona no esperà que n’hi pegàs pus, sinó
que bota des llit més que de pressa; se vest amb
quatre grapades i ja va esser sortida de sa cambra,
i cap a sa pastera!. Se posa en feina an es costat
de s’homo, i no desmaià (...) fins es vespre, que se
n’anaren a colgar.
|
||||
10. |
Sa Cusseta
02:39
|
|||
|
Sa Cusseta (Llibre 19 pàg. 41 Na Tricafaldetes)
Sa cusseta anava darrera Na Tricafaldetes,
s’agradava ferm de figues seques, i tantes com
s’al·lotona n’amollava, es dimonió de cusseta, zas!, les
engospava, i per endins dins sa panxa! I Na
Tricafaldetes no se’n va témer gens mai.
Sa cusseta anava darrera Na Tricafaldetes,
llevant des vent ses figues seques que aquesta
amollava cada quatre o cinc passes, i Na
Tricafaldetes darrera son pare, i aquest cap envant
sempre, fins que arriben a una grandiosa garriga, i
allà posen forqueta.
|
||||
11. |
Ronyós
02:17
|
|||
|
Ronyós (Llibre 14 pàg. 62 Un Ronyós, un poiós i un mocós)
Això era un ronyós, un poiós i un mocós que
compongueren d’anar a fer una bauxa a sa vorera
de mar, però amb uns pactes:
Que ni es ronyós ni es poiós se porien gratar,
ni es mocós torcar-se es moc.
|
||||
Antoni Nicolau
Bla bla bla.... Just go and Play my songs. That's my Bio
If you like Antoni Nicolau, you may also like:
A moody, enveloping record from Zane Coppard, where dense and intricately crafted atmospheres cradle yearning vocals.
go to album
Me Chama De Gato Que Eu Sou Sua
by Ana Frango Elétrico
featured on Bandcamp Radio Aug 22, 2023
go to album
Leaving Circumstances
by Daniel Dor
Hushed atmospheric music that goes from fragile bedroom folk to tastefully ornamented ’60s pop a la The Free Design.
go to album
Little Electric Chicken Heart
by Ana Frango Elétrico
Sultry bossa-nova melodies co-mingle with frenetic noise rock and uplifting brass on the Brazilian guitarist's latest.
go to album
Mormaço Queima
by Ana Frango Elétrico
featured on Bandcamp Radio Mar 27, 2018
go to album
Myōboku - "Myōboku"
by Foehn Records
featured on Bandcamp Radio Mar 31, 2020
go to album
Actually, the quiet is nice
by Draag
Interlocking harmonies, melty washes of guitars, and dream-like atmospherics abound on the L.A. shoegaze group's new EP.
go to album
